Respuestas
Respuesta:
El comerç colonial, és a dir, el comerç marítim amb els territoris extraeuropeus, va viure una gran expansió durant el segle XVIII. Els comerciants de Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal intercanviaven productes manufacturats d'Europa per matèries primeres. Alguns productes colonials, com ara el sucre, el cafè i el cotó, van convertir-se en habituals a Europa.
La base d'aquest comerç era l'anomenat comerç triangular, que tenia en el tràfic d'esclaus de raça negra un element essencial. Capturaven els esclaus a Àfrica, els traslladaven a Amèrica i allà els venien per treballar de manera infrahumana en les plantacions. La destinació dels esclaus era, sobretot, la zona del Carib, el Brasil i les colònies angleses d'Amèrica del Nord.
Els beneficis obtinguts amb el comerç colonial eren molt alts i aquesta rendibilitat va afavorir la proliferació de mercaders, de banquers i de prestadors, com també un desenvolupament més gran dels bancs i de les companyies comercials. Aquestes companyies les organitzaven comerciants privats que disposaven de la protecció de l'Estat, que els concedia privilegis.
Explicación: