Respuestas
Hi havia una vegada una dona de 83 anys que sempre feia la migdiada. La feia sempre a la mateixa hora: a les tres de la tarda, just quan acabava de dinar.
Un dia, com molts altres, a les tres va anar a dormir, però va somiar que moria. Va veure com l’enterraven i es va endur una sorpresa, ningú va anar al seu enterrament. Des d’aquell dia va intentar ser més simpàtica, generosa, etc. Fins que aquell dia va arribar, va morir dormint.
Era un silenci a casa seva que gelava la sang. Només es sentien les rates. Va arribar el dia del seu enterrament, però va passar el que va somiar, no hi havia ningú. Tothom estava fora del cementiri. Però no va ser perquè era garrepa, antipàtica, etc. Era perquè va anar tanta gent que no podien entrar.
Quan tothom va veure a qui li va donar la seva fortuna, tothom es va posar a plorar de l’emoció que deixés tota la fortuna al nens discapacitats.
Aquesta redacci{o la va fer la meva germana, sort si es per Sant Jordi!
Respuesta:
Hi havia una vegada una dona de 83 anys que sempre feia la migdiada. La feia sempre a la mateixa hora: a les tres de la tarda, just quan acabava de dinar.
Un dia, com molts altres, a les tres va anar a dormir, però va somiar que moria. Va veure com l’enterraven i es va endur una sorpresa, ningú va anar al seu enterrament. Des d’aquell dia va intentar ser més simpàtica, generosa, etc. Fins que aquell dia va arribar, va morir dormint.
Era un silenci a casa seva que gelava la sang. Només es sentien les rates. Va arribar el dia del seu enterrament, però va passar el que va somiar, no hi havia ningú. Tothom estava fora del cementiri. Però no va ser perquè era garrepa, antipàtica, etc. Era perquè va anar tanta gent que no podien entrar.
Quan tothom va veure a qui li va donar la seva fortuna, tothom es va posar a plorar de l’emoció que deixés tota la fortuna al nens discapacitats.
Aquesta redacci{o la va fer la meva germana, sort si es per Sant Jordi!
Explicación: