Question

me podrias hacer una história de amor en catalan

Answer 1

HISTORIA :CONSEGUÍ  A LA  MUJER DE MI VIDA: Quin seria el meu major sort, si no tenir al meu costat a l'amor de la meva vida. Quin seria el meu major sort, si no tenir la possibilitat de créixer i de fer-me gran al seu costat. Quin seria el meu major sort, si no poder explicar la nostra història:Just començava l'estiu de 2012. Com cada any, la meva família i jo vam passar el agost a uns apartaments de Tarragona, al costat del meu millor amic i la seva família. Habitualment, el meu amic i jo passàvem els dies d'estiu muntant amb bicicleta i gaudint de la piscina i la platja. Tot funcionava com solia funcionar, fins que un dia, com si els planetes, les estrelles i les constel·lacions s'alinearan al meu favor, la vaig trobar. Estava al costat d'una amiga al costat més inusual de la piscina. No em vaig preocupar sobre què estaven parlant, però vaig suggerir al meu amic que anéssim a parlar amb elles.
Tot va passar molt ràpid, i aviat aquelles noies i nosaltres ens vam fer amics. Per aquell llavors, jo era un despreocupat cabelleres de 16 anys, amant de la música clàssica i dels videojocs. Ella, una nena de 12 anys, la més bella, adorable i innocent nena. Aquell any, alguna cosa en el meu interior va sorgir, alguna cosa va néixer d'entre les entranyes, encara que ni jo mateix ho sabés. Va passar un any sencer, fins al següent estiu. Vaig trigar aproximadament 2 minuts en enamorar-me d'aquella noia de 13 anys. La vaig veure arribar a la piscina, amb la pilota per jugar a pales a la mà, amb aquell somriure a la mirada i aquells profunds llavis rosats.
Aquell estiu va ser meravellós. Realment, no va passar res entre nosaltres, simplement vam parlar, una cosa que en els nostres temps s'està perdent. Parlar, parlem de tot. No vaig poder fer res més que enamorar profundament d'aquella dona. No obstant això, hi havia un problema: l'edat frenava la seva decisió. Durant sis mesos, vaig créixer al seu costat, vaig créixer com a poeta, com a compositor, com a pianista, com a músic, com a persona, com a humà. Vaig créixer com mai amb ningú he crescut, hi va haver alguna cosa en aquella noia que em va arribar fins al fons del meu ésser, fins a l'essència de la meva existència, em va donar una raó per viure. No obstant això, la nostra amistat mai va arribar a més, no vaig poder travessar la impenetrable barrera de la seva inseguretat, i no hi va haver més remei que distanciar-nos. Si alguna cosa pot semblar-se a morir, aquell instant, l'instant en què es va trencar la nostra relació ho va ser.
No obstant això, i contra tots els meus pensaments, vaig poder seguir endavant. Vaig conèixer a una noia de classe i em vaig enamorar d'ella. Però des del primer instant, no va ser el mateix. Vaig saber des del primer moment que aquella noia m'agradava, però vaig saber també des del primer moment que ella no era la meva noia ... no era el meu amor. Tot i així vaig seguir amb ella, perquè la volia. Van passar 3 mesos, fins que va arribar de nou l'estiu, l'estiu de 2014.
Alguna cosa en el meu interior va reconèixer de nou aquells sentiments en veure-la, va tornar a sentir les mateixes papallones en mirar-la, va tornar a viure com la primera vegada. Tot i així, em s'autoenganyi per abordar el que no volia suportar: enamorar-me de nou de l'amor de la meva vida.
Arribava el dia del meu aniversari, i em van preparar una festa sorpresa tots els meus amics dels apartaments de Tarragona, inclòs ella. Aquell dia, va portar un vestit blanc radiant, fabulós, que lluïa espectacular contrastant amb el seu bru de pell. Es recordava de tot. Recordava cada moment que passem junts, de cada somriure, de cada paraula. Recordava absolutament tot. I jo em vaig recordar d'una cosa també: em vaig recordar de l'amor. Em vaig recordar de les papallones a l'estómac, vaig recordar la inspiració, vaig recordar dels seus ulls, vaig recordar del seu somriure, vaig recordar del seu pèl, de la seva pell; em vaig recordar d'ella.
Durant els següents dies, la meva confusió em va consumir, però els planetes, les estrelles i les constel·lacions van tornar a alinear-se a favor meu. Vaig aconseguir el valor per deixar la meva novia i poder omplir de nou el meu cor i la meva ànima, amb la dona més perfecta que la naturalesa pot donar, amb la dona de la meva vida.