Respuestas
Respuesta:
L’Ekaitz era un home que havia patit molt durant tota la seva vida. Mica en mica van anar marxant les persones a les que més estimava en aquest món i sentia que cada cop estava més sol.
La seva infància no va ser gens agradable. El seu pare era un important director de cinema que només s’ocupava del seu treball. No treballava per viure sinó que vivia per treballar. Quan encara era un nen, la seva mare va morir d’una infermetat degenerativa de la sang. L’havia heretat de la seva mare i ara la mare l’havia deixat de herència als seus quatre fills. L’Ekaitz tenia tres germans, ell era el segon. Tenia un germà gran i dos de bessons més petits que ells. En realitat els bessons no eren bessons. Quan el primer bessó va néixer just en aquell moment, en el mateix instant va néixer un altre nen. La mare d’aquell altre nen el va abandonar. Així que la mare de l’Ekaitz el va adoptar. Des de llavors va dir que tenia bessons.
Una tarda l’Ekaitz va rebre una trucada, era la seva dona. Ella li acabava de confessar les seves últimes paraules, li va xiuxiuejar un perdó. La seva dona havia mort i amb ella havia marxat una gran part de l’Ekaitz. Ell no podia pensar una vida en la que ella no hi fos. Llavors va en recordar-se’n de les bessones, les seves dues úniques filles. La seva dona les hauria d’haver recollit de la guarderia. El primer que va fer va ser anar a l’hospital per veure si les bessones estaven allà. Hi havia la gran però la petita no hi era. Va passar hores i hores buscant-la quan va decidir d’anar al lloc on s’havia produït l’accident. Va buscar uns quants metres al voltant de la zona de l’accident, i estava allà. Boca avall, al costat d’un arbre.
Mica en mica tot va anar calmant-se quan va rebre una altra trucada. Era la infermera del seu pare, ja no podia cuidar-lo més perquè s’havia d’ocupar de la seva família. El seu pare patia càncer i Alzheimer. L’Ekaitz no havia tingut mai massa bona relació amb el seu pare, ni tan sols mai s’havien fet un petó ni cap abraçada. Però va decidir anar-lo a cuidar ja que li va prometre a la seva mare que així ho faria. És l’encàrrec que ella li va deixar abans de morir.
Aquella mateixa tarda va posar rumb cap a casa del seu pare. Durant aquell temps que hauria de cuidar del seu pare va decidir deixar a les bessones amb la seva cunyada, la dona del seu germà bessó de sang. Feia poc que aquest també havia mort. Les bessones l’adoraven i ella a les petites.
Abans de que l’Alzheimer li afectés, l’Ekaitz i el seu pare van viure moments increïbles. Van reviure tota aquella infància a la que el seu pare mai havia estat present. Així l’Ekaitz va transformar l’odi que li tenia al seu pare en amor. Poc després de tot aquest temps increïble el seu pare va marxar, aquest cop per sempre.
Va ser llavors quan l’Ekaitz va trobar a faltar moltíssim a les seves dues filles i va decidir que mai les deixaria, que sempre estaria amb elles, passés el que passés.
Explicación: