Question

el poema de la rosa als llavis , ayuda porfa

Answer 1

Si anessis tan lluny que no et sabés tampoc ningú sabria el meu destí, cap altre llavi no em tendria pres però amb el teu nom faria el meu camí. Um ram de noies no em fóra conhort ni la cançó sota el dring de la copa, vaixells de guerra vinguessin al Port prou hi aniria, mariner de popa. Si jo posava la bandera al pal i era molt alta, t'hi veuria a dalt. Mocador d'olor que la teva sina acostava al cor: com que et sap l'enyor i et sap la pell fina tremola d'amor. Mocador d'olor fragant tarongina. com li bat el cor! I el seu esguard damunt el meu esguard sóc presoner que la vull presonera: aquest matí que una flor m'ha posat li deia així baixet a l'orella: sota els teus ulls, és un bes el que em plau: I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol només per dir com és la boca d'Ella: com la neu rosa als pics quan surt el sol  Seré a ta cambra amiga, que ningú no ho sabrà: Cupidell a la portam'obrirà i tancarà. Entremaliat i destre serà Ell qui et prendrà. I si Tu ets temerosa no et deixarà cridar. Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fresca i polida come un maig content! visca l'amor l'he cridada i venia tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que m'ha donat l'amiga que Ella també es delia: visca l'amor: la volia i l'he pres.