Respuestas
Respuesta:
Poesia a la ràdio: Christelle Enguix
Segurament és una obvietat afirmar que els fets i les experiències més importants que afecten un ésser humà pel simple fet de ser-ho són també els fets i les experiències més universals, els únics que, segurament, ens igualen en la nostra condició d'homínids més o menys sabuts: nàixer, morir, estimar, témer, patir, riure, plorar, desitjar, gaudir, procrear. I tanmateix, cada dona i cada home, des de la seua individualitat, viu, amb una particularitat única i irrepetible —i mai exempta d'egocentrisme—, aquests moments transcendents tan semblants entre congèneres. Tota una altra cosa és el tractament especial que se'n puga fer des de l'art i, per descomptat, el resultat artístic. En aquests casos, l'experiència particular es devalua fins a l'anècdota i l'obra, la manifestació, la creació artística adquireix un caràcter exclusiu i autosuficient. En el cas de la poesia, que és el que ens ocupa ací, un poema ha de ser potent per ell mateix; el procés de creació l'ha acabat allunyant de l'incentiu extern, que ha esdevingut una banalitat al costat de la transcendència implícita de la bona poesia. I tanmateix... I tanmateix no hi hauria obra artística, si, segurament, l'autor o l'autora no hagués viscut la seua insignificant experiència humana com un esdeveniment d'excepcionalitat inqüestionable. Heus ací la contradicció que ens fascina.
Explicación:
Poesía en la radio: Christelle Enguix
Seguramente es una obviedad afirmar que los hechos y las experiencias más importantes que afectan a un ser humano por el simple hecho de serlo son también los hechos y las experiencias más universales, los únicos que, seguramente, nos igualan en nuestra condición de homínidos más o menos sabidos: Nacer, morir, amar, temer, sufrir, reír, llorar, desear, disfrutar, procrear. Y sin embargo, cada mujer y cada hombre, desde su individualidad, vivo, con una particularidad única e irrepetible -y nunca exenta de egocentrisme-, estos momentos trascendentes tan semejantes entre congéneres. Otra cosa es el tratamiento especial que se pueda hacer desde el arte y, por supuesto, el resultado artístico. En estos casos, la experiencia particular se devalúa hasta la anécdota y la obra, la manifestación, la creación artística adquiere un carácter exclusivo y autosuficiente. En el caso de la poesía, que es lo que nos ocupa aquí, un poema debe ser potente por sí mismo; el proceso de creación la ha terminado alejándose del incentivo externo, que se ha convertido una banalidad junto a la trascendencia implícita de la buena poesía. Y sin embargo ... Y sin embargo no habría obra artística, si, seguramente, el autor o la autora no hubiera vivido su insignificante experiencia humana como un evento de excepcionalidad incuestionable. He aquí la contradicción que nos fascina