Separa els lexemes i els morfemes de les formes verbales següents: miràveu, conducía, dugíem, diràs , saben y pense.
Respuestas
Respuesta:
No tenim oració sense Sintagma Verbal.
És l’element fonamental de l oració.
Totes les formes verbals tenen un element comú: el lexema verbal o arrel.
Es tracta d’una part fixa de cada verb i que n’expressa el significat lèxic.
Cant-ar Tém-er Dorm-ir
Així, malgrat les variacions que veurem més endavant, totes les formes del verb tenen una part del seu significat comuna: la d’< expressar una acció que es refereix a....>.
L’altre element que, amb l’arrel, constitueix una forma verbal és anomenat globalment auxiliaritat, i sol estar representat per morfemes que expressen diverses idees:
La persona: El morfema de la persona (cant-o cant-es, cant-a) relaciona el verb amb una persona gramatical: jo, tu, ell/ella, això/allò, nosaltres, vosaltres, ells/elles
El nombre: El verb no té gènere, però sí nombre. Per mitjà del nombre una forma verbal indica el singular o el plural del subjecte. El morfema del nombre s’expressa, en la tercera persona, per l’absència o la presència de -n (Canta Canten, Cantava Cantaven)
El temps: Cada forma verbal expressa un moment diferent de l’acció. Aquesta diferència l’expressen amb el morfema del temps: Ara/present (cant-o), abans/ahir/passat (cant-ava), després/demà/futur (cant-aré).
El mode: El morfema de mode expressa la manera com es realitza la idea expressada pel verb:
Mode subjuntiu: hi expressem un desig (No vingui)
Mode imperatiu: donem una ordre (Digui-me'l)
Mode indicatiu: simple exposició d’una idea (A mi m’agraden els gossos)
L’auxiliaritat, el morfemes de persona, temps, mode, tant poden anar aglutinats amb l’arrel en una forma única: cantava, cantaran, cantaríem
com separats: havia cantat, hauran cantat, vau cantar
Aquesta distinció ens permet de distingir uns temps simples, d’uns altres de composts o perifràstics.
Per formar els temps compostos del verb, només hi intervenen l’infinitiu i el participi:
L’infinitiu: participa en la formació del temps pretèrit perfet perifràstic:
w Vaig
w Vas
w Va
w Vam
w Vau
w Van + INFINITIU (vaig comprar, van comprar...)
Aquest temps, equivalent en tot al pretèrit perfet simple, es avui la forma més corrent i generalitzada al parlar d’arreu del domini lingüístic, llevat del valencià. En la llengua escrita, la distinció perfet simple/perfet perifràstic té una clara connotació de forma culta/forma estàndard.
El participi: intervé en la formació de la resta dels temps compostos. Es formen amb la forma corresponent del verb haver (he, havíem, haureu, haguessin...)
Les conjugacions
q 1a conjugació: acabats en -AR com el verb cantar
q 2a conjugació: acabats en -ER com el verb témer i acabats en -RE com el verb perdre
q 3a conjugació: acabats en -IR com el verb dormir
Explicación: