Question

qui es va refugiar en terres asturianes?

Answer 1

SINTETITZA LLIBRE NOU:   Pàgina 7:   2.- Mahoma va néixer a la Meca cap a l’any 570. Segons la tradició va ser l’arcàngel Gabriel qui va anunciar a Mahoma que era el nou profeta d’Al·là i que havia de predicar una nova religió, l’Islam. Mahoma va explicar a la Meca els ensenyaments que Al·là li havia transmès, però no va tenir molts seguidors i les autoritats el van perseguir per les seves idees, i va haver de fugir a la ciutat de Medina, on es va refugiar l’any 622. Després de la mort de Mahoma, els seus seguidors es van dividir en dos corrents: el sunnisme i el xiisme. La primera sosté que els musulmans han de seguir l’exemple del profeta i es bassa en l’Alcorà i la Sunna. El xiisme només reconeix l’autoritat religiosa de Mahoma i dels seus descendents directes.   3.- La importància de l’Alcorà és primordial en aquesta societat ja que estableix les normes fonamentals de comportament, tant individualment com a nivell d’organització social, econòmica i política. 4.- Els musulmans estan obligats a creure en Al·là com a únic Déu, resar cinc vegades al dia, donar almoina, dejunar en el mes del Ramadà i peregrinar a la Meca. Tenen prohibicions com consumir begudes alcohòliques, carn de porc, practicar jocs d’atzar, o vestir provocativament.   Pàgina 9:     4.- Després de la mort de Mahoma en el 632, es va iniciar l’expansió de l’Islam. Estava relacionada amb la guerra santa o gihad, per la qual els fidels han d’expandir les creences de l’Islam i lluitar contra els infidels. Després de la primera expansió l’autoritat califal va quedar en mans de la família Omeia de la ciutat de Damasc (actual Síria).   5.- A partir del 750 es va produir un canvi en la direcció del califat: la família dels abbàssides va derrotar els Omeies i va fundar una nova dinastia califal establint-se a Bagdad.   6.- A partir del segle XIII els mongols van saquejar la ciutat del Bagdad i van posar fi a la dinastia abbàssida, i al segle XV l’imperi turc va dominar el món islàmic fins el segle XIX.   Pàgina 11:      5.- La debilitat dels visigots, provocada per les seves pròpies lluites internes, va facilitar l’entrada dels exèrcits musulmans. Alguns nobles, clergues i una petita part de la població es va refugiar en terres asturianes.   6.- Quan van conquerir la major part del territori peninsular, els musulmans van establir l’Emirat dependent del califat Omeia de Damasc, anomenat Al-Àndalus i amb capital a Còrdova, a la vegada que van nomenar un valí per governar el territori.   7.- El princep Abderraman (Abd Al-Rahman), va arribar a la península fugint dels abbàssides de Bagdad, que havien destronat a la seva família. Això va fer que s’independitzés del califat de Bagdad.   8.- Durant l’emirat independent es van produir disputes entre les famílies de la regió d’Al-Àndalus amb el poder central i  incidents amb la població hispana.   Pàgina 13:   2.- Després d’accedir al poder l’emir Abderraman III el 912, va acabar amb les disputes internes i va frenar als regnes cristians del nord, per la qual cosa es va sentir fort i es va independitzar de l’autoritat dels califes abbàssides, es va proclamar califa i va néixer el califat de Còrdova, època de màxima esplendor i va desaparèixer amb els regnes taifes que buscaven la independència del poder del califa. El califat va desaparèixer el 1036.   3.- Els regnes de taifes eren una mena de ciutats estat, envoltades de territori, de les quals la ciutat era el centre econòmic. Van tenir problemes amb els exèrcits cristians i van tenir l’ajuda dels exèrcits almoràvits i almohades. Van ser definitivament derrotats al segle XIII.   4.- El regne nassarita de Granada va ser l’últim dels regnes taifes, i comprenia les província de Màlaga, Granada, Almería i part de Càdis. Va perviure molts anys, gràcies als elevats impostos que pagaven als reis de Castella, a canvi de la pau.   Pàgina 17:   2.- El centre de l’activitat econòmica andalusina era la ciutat, on s’intercanviaven productes agraris i artesanals, es desenvolupava la producció artesanal i es connectaven les rutes del comerç internacional.   3.- Els principals grups socials a l’Al- Àndalus eren: Ø Població musulmana: o   Els àrabs: una minoria que havia dirigit la conquesta. L’elit del poder polític i social. Ocupaven els càrrec, privilegis i la propietat de la terra. o   Els berbers, del nord d’Àfrica, van venir amb el conqueridors. Més nombrosos, pastors i humils. o   Els muladís, hispanovisigots convertits a l’islamisme. Van adoptar la llengua, costums i religió àrabs. Ø Població no musulmana, (pagaven més impostos i patien limitació de drets): o   Els mossàrabs: hispanovisigots que continuaven sent cristians. o   Els jueus. Es dedicaven a l’artesania, el comerç, la medicina o la ciència.