Respuestas
Respuesta:
Va participar en la Primera Guerra Mundial on
va ser greument ferit per un tret de morter i,
quan es va haver recuperat, va ser gasejat en un
atac alemany el 1916, la qual cosa va representar el final de la seva activitat en el front, si bé
es va quedar a l'exercito fins a 1919.
El 1919 va deixar l'exèrcit i va obtenir una beca
per poder estudiar història moderna i ciències
polítiques complementant els seus ingressos
donant classes i escrivint.
A l'edat de 30 anys ja era un escriptor
prestigiós, obtenint el seu primer gran
èxit amb la novel·la The Good Companions. Posteriorment va passar a
escriure teatre tenint grans èxits ,sent
la seva obra més coneguda “Truca un
inspector “que es va estrenar 1946 i
va ser portada al cinema el 1954.
La seva obra i ell mateix, estan influenciats per les teories de John William
Dunne sobre la percepció no lineal del temps i els somnis premonitoris, la
qual cosa es veu reflectida en moltes de les seves obres, fins i tot en “Truca
un Inspector” en la que el temps no segueix una línia temporal cronològica.
Políticament, a partir dels anys 30, es va interessar per les idees socialistes,
el que es veu clarament reflectit en les seves obres, sent la més destacable
en aquest aspecte precisament “Truca un Inspector”.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser locutor de la BBC rebent queixes
del partit conservador per expressar opinions esquerranes, pel que el programa va ser censurat i emès per darrera vegada el 20/10/40. Durant els
anys 50 Presley es va sentir desencantat políticament degut al rumb
pres pel partit laborista després de la
postguerra.
Va morir el 1984 als 89 anys d'edat.
L'obra “Truca un Inspector”.
L'acció es situa el 1912, una època significativa per Priestley, ja que l'autor
considerava que la Primera Guerra Mundial que va esclatar en 1914 va marcar el principi de la decadència de la civilització europea. El marc històric
sembla, doncs, l'adequat per enquadrar el conflicte d'una obra que planteja
la responsabilitat de l'ésser humà amb la societat.
Tècnicament resulta difícil trobar algun defecte en l'obra. Es tracta d'una
peça en la que apareixen una cadena de revelacions; la veritat va sorgint de
manera lenta i implacable a mesura que van caient els vels que l'amagaven.
A les acusacions continuades li segueixen les
corresponents confessions. El resultat és una
sensació de suspens
constantment renovada i un exemple excel·lent d'això que es va
donar a anomenar “una obra ben feta” que havia atret a tants dramaturgs
del segle XIX, sobretot a França. Els autors teatrals del segle XX, especialment els de la segona meitat del segle, es van rebel·lar contra aquesta convenció. Es tracta d'autors que es van interessar menys per la tècnica que pel
contingut i de vegades fins i tot trencaven deliberadament les convencions
teatrals que abans s'acceptaven sense discussió. El més impressionant de
“La visita d'un inspector” és, probablement, que conté un missatge social
plenament vigent. Tots formem part de la mateixa estructura social i hem
de ser plenament responsables dels nostres actes. I això no és només una
qüestió tècnica. El missatge és un crit desesperat carregat d'indignació social. L'inspector és implacable: no accepta cap excusa. Priestley afirmava
que va escriure el llibre en una setmana i no és estrany, perquè presenta els
signes inequívocs d'una obra intensament sentida per l'autor. La conducta
privada té, doncs, conseqüències públiques. I Ibsen havia denunciat que
molts valors de la classe burgesa eren falsos, i Priestley fa el mateix a través
de la família Birling. El senyor Birling està convençut que la seva vida privada
és responsabilitat seva i de ningú més. Les persones que ho veuen d'una
altra manera són ximples que creuen que viuen en una espècie de comunitat eixam. L'inspector exposa enèrgicament el punt de vista contrari.
Però recordin això. S’ha mort una Eva Smith... però encara en queden
milions i milions, d’Eves Smith i de Johns Smith, amb les seves vides,
les se-ves esperances i les seves pors, els seus patiments i les seves
expectatives de felicitat, i es barregen amb les nostres vides, amb tot
el que pensem, el que diem i fem. Som responsables els uns dels altres.
I aviat arribarà el dia en què, si els homes no aprenen aquesta lliçó,
els l’ensenyaran amb foc, amb sang i amb angoixa. Bona ni