Question

Els vidres dringaven, els mobles cruixien, el pis
vibrava... Mare meua! Quina por!
Al cap d'una llarga estona, tornà a regnar el silenci.
Lentament, Nicolau i Marta miraren per la finestra.
-Mira! -crida Marta, meravellada.
Era increible! Els núvols negres havien desaparegut,
espentats pel vent. El cel, ple de gavines, lluïa un blau
que prometia un dia radiant. Les ones gegants havien
deixat pas a una mar arrissada on la bromera semblava
feta de nata muntada. I, per a rematar-ho, un esplèndid
arc de Sant Martí apareixia en la distància, com un
barret sobre les cases blanques de Novalluna.
Nicolau i Marta tornaren a abraçar-se, ara amb
moltissima alegria. No, no s'havien equivocat acceptant
aquell treball... Si havien superat aquella tempesta,
serien els millors faroners del món!​

Answer 1

Respuesta:

aquesta és una poesia d'una escriptora molt famosa.