• Asignatura: Català
  • Autor: sanakabiri25
  • hace 8 años

L'home enamorat del planeta Venus
Un home s'havia enamorat del planeta Venus (alguns
es detenen en el mont de Venus!) però ell estava
vertaderament enamorat, i cada nit de cel estrellat es
gitava davant sa casa per a declarar el seu amor al
planeta inaccessible, almenys... així ho creia ell! Una
nit que somiava, amb el cor ple d'amor i el cos ple
d'efervescència, va sentir una veu dolça que li
xiuxiuejava a l'orella:
-Estic commoguda del teu fervor i molt impacient per
tancar-te entre els meus braços, vine a buscar-me,
vine...
L'home va fer un bot, havia reconegut la veu de l'amada malgrat que no l'havia sentida mai
abans. El planeta Venus s'havia adonat del seu amor i responia a la seua flama.
-Però com puc fer per a arribar fins a tu si no sóc més que un home? Ella murmurà molt a prop
seu:
-Mira el raig de lluna que brilla fins als teus peus, acosta-t'hi, puja damunt i quan estarás en la
Lluna, trobaràs un altre raig que t'hi he deixat i que et conduirà cap a mi...
L'home munta sobre el raig i amb facilitat s'envolà fins a la Lluna. En aquest astre va descobrir,
com li havia promés, el raig de Venus i de nou començà a elevar-se cap a ella. A mig camí va
tenir de sobte aquest pensament: «Açò no és veritat, estic somiant, no és possible que un
home puga caminar així sobre el raig d'un planeta...»l amb el dubte que va nàixer en ell,
trontollà, caigué... i s'estavellà a milers de quilòmetres més avall... en el planeta Mart. Abans de
morir va tenir el temps de sentir la veu de l'amada que li murmurava a cau d'orella:
-No era prou que m'estimares ni que confiares en mi, encara era necessari que pogueres
creure en els teus recursos, que t'atrevires a confiar en tu mateix!
Així s'acaba el conte de l'home que no sabia que les coses possibles es troben just una
miqueta després de les impossibles.
Jacques Salomé (del llibre Contes à guérir, contes à grandir, ed. Albin Michel)

COMENTARI DE CONTE ​

Respuestas

Respuesta dada por: krerivas
19

Es procedeix a redactar un comentari al voltant de l'conte proposat en l'enunciat escrit per Jacques Salomé (de l'llibre Contes à guérir, contes à Grandir, ed. Albin Michel):

El conte narra la història d'un home enamorat d'un planeta, alguna cosa bastant iverosímil i fantàstic, però perfectament factible dins de la diversitat humana. Aquest home anhelava tant estar amb la seva estimada que aquesta va escoltar les seves súpliques, ho va contactar i li va mostrar el camí cap a ella, el qual va iniciar.

No obstant això, atordit per la por i la desconfiança vacil·lar, dubtant fèrriament del que estava fent, a més de tot allò que li havia passat fins llavors. Per això, cau en l'abisme i mor no sense abans escoltar de la seva estimada Venus que més important era que confiés en si mateix que en ella.

En conclusió el conte ens obsequia una moralitat especial: darrere de les coses que considerem impossibles es troben els nostres somnis, anhels i metes més preuades, només hem de confiar en nosaltres sense vacil·lar.

Traducción al español:

Se procede a redactar un comentario en torno al cuento propuesto en el enunciado escrito por Jacques Salomé (del llibre Contes à guérir, contes à grandir, ed. Albin Michel):

El cuento narra la historia de un hombre enamorado de un planeta, algo bastante iverosímil y fantástico, pero perfectamente factible dentro de la diversidad humana. Este hombre anhelaba tanto estar con su amada que esta escuchó sus súplicas, lo contactó y le mostró el camino hacia ella, el cual inició.

Sin embargo, aturdido por el miedo y la desconfianza vaciló, dudando férreamente de lo que estaba haciendo, además de todo aquello que le había sucedido hasta entonces. Por ello, cae en el abismo y fallece no sin antes escuchar de su amada Venus que más importante era que confiase en sí mismo que en ella.

En conclusión el cuento nos obsequia una moraleja especial: detrás de las cosas que consideramos imposibles se encuentran nuestros sueños, anhelos y metas más preciadas, solo debemos confiar en nosotros sin vacilar.

Respuesta dada por: RG4PRO
0

Respuesta:

ffdgeetNo era prou que m'estimares ni que confiares en mi, encara era necessari que pogueres

creure en els teus recursos, que t'atrevires a confiar en tu mateix!

Així s'acaba el conte de l'home que no sabia que les coses possibles es troben just una

miqueta després de les impossibles.

Jacques Salomé (del llib

Preguntas similares